1. Tècnica narrativa
La obra de la Bogeria de Narcís Oller està escrita en un estil lliure indirecte, ja que la veu d’un personatge està en el text inserida del discurs del narrador.
Uns exemples serien
“I com que la nit abans hi havia hagut escopetades a la Rambla, tal i com anava el poble es podien repetir, ell que essent al carrer em diu:
- Saps on podríem passar la vetlla? Al Cafè de les Delícies.”
“Però des de la partió amb la sala d’entrada, on vam parar-nos a guaitar, en Serrallonga no es veia.
- Vatualisto!
- Com! Que també juga?”
2. Esquema de la trama
El tema principal de la bogeria és la descripció i les conseqüències de la bogeria.
El llibre descriu el procés que porta a Daniel Serrallonga a una mort a un psiquiàtric, ja que passa de ser un home estrany a estar completament boig.
Aquet llibre no transmet això, si nos que, l’herència genètica, ja com pot passar de generacions a generacions.
Transmet la bogeria des de diferents punts de vista, humorístic, científic...
I sobretot com es margina a els que no eren com els demés en aquella època
3. Punt de vista
El narrador en aquest llibre és intern i te un punt de vista observador, a més de estar situat a Barcelona.
4. Els personatges
Daniel Serrallonga: Sempre anava sol, i amb una cara amoïnada, i tenia com a mania eixugar-se la suor del front o dels canells. És estrany, ja que és el protagonista però quasi no apareix a l’obra, només al principi i final.
Armengol: Explica la vida de Serrallonga al principi fredament, però després en to de mofa, sempre intenta ridiculitzar-lo, es bastant cruel. I expressa com era la gent amb la gent amb problemes en aquella època.
Narrador: No diu qui és, però ell és qui transmet tota la història, no es sap com es físicament. Només es sap de ell que està casat amb na Matilda. I dona una visió molt sentimental.
Pròsper Giberga: Al ser fill del metge dona una opinió científica i realista de la malaltia. És qui manté la opinió de la transmissió d’herència
Ignasi Serrallonga, el pare: Plantejà a tothom la teoria de la vessant genètica. Son quasi igual les vides del seu fill i la seva.
Adela i Carolina: Les dues les fa veure el llibre com a boges, i ajuden a Giberga a afirmar la teoria de l’herència familiar.
5. El temps
L’obra presenta un temps lineal i te certs salts variables. La novel•la va des de 1867 fins 1883
6. L’espai
L’obra es presenta a la ciutat de Barcelona. Te una part fictícia, que és el poble de Vilaniu, però es vol referir a un lloc real, que és Valls
7. El lèxic
Hi ha molt de col•loquialismes, i moltes paraules en castellà. La funció que tenen els mots en cursiva són per referir-se a paraules amb un altre idioma, per exemple: A la pàgina 31 trobem l’expressió a latere presa de l’italià que s’utilitza per referir-se a una persona de confiança. En aquesta mateixa pàgina trobem la paraula camelo, que segons podem llegir en el propi llibre s’utilitzava molt en la llengua oral del carrer. És una paraula presa del castellà i pot significar estimar, enganyar o seduir.
A la pàgina 32 trobem l’expressió vatualisto, és fruit de la transformació popular de “voto a Cristo” que ha donat lloc a diferents versions com “vatua d’ell” i “voto al món” entre d’altres. Es fa servir com una invocació o una exclamació de sorpresa.
b)El General Prim
El General Prim o Joan Prim i Prats va néixer a Reus el 16 de Desembre de 18 1814 i va morir a Madrid, 30 de desembre de 1870.
Fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola. Va ser president del consell de ministres. Per totes les victòries que va aconseguir amb sols 26 anys el seu nom ja era un símbol de valor.
Després de tot això es va presentar a diputat per la província de Tarragona i va obtenir l’escó.
Prim fou extraordinàriament sanguinari al Marroc a la batalla de cabo negrós i en la batalla de Teutan, però després de la signatura de la pau de Teutan. Prim va tornar a Espanya on fou molt ben rebut, sobretot a Catalunya, que inclús el van anomenar fill polític d'algunes ciutats.
Va executar el paper de conspirador liberal a Europa.
Amb la mort de Leopoldo O'Donnell, i protegit pels sindicalistes, va ser l'ànima de la Revolució de Setembre de 1868, que va obtenir el derrocament d'Isabel II.
Al 19 Setembre, amb la col•laboració de Ruiz Zorrilla, Sagasta i altres líders polítics, va llançar el manifest (Espanya amb honor)
Al 27 de Desembre de 1870 mentre Amadeo regnava Espanya, quan el cotxe de cavalls en que viatjava el general Prim sortia del carrer del Turco, a Madrid, sis homes armats amb trabucs van encerclar el vehicle i van dispararl-os. El general va rebre ferides a l'espatlla , el braç esquerre i la mà dreta. La cara li va quedar plena de grans de pólvora. Tot i que les ferides no eren massa greus, el fet que se l'infectessin li va provocar la mort tres dies després.
Prim va tenir molts enemics : el duc de Montpensier, el regent Serrà, els esclaus i comerciants de la Habana, etc. sembla, no obstant això, que la persona directament responsable va ser un republicà fanàtic l'Andalús José Paul i Angulo.
c) Escriu una crítica breu
M’ha semblat interesant el llibre, ja que, anava donant diferents opinions sobre el mateix tema, i s’anaven contrastant, unes amb unes altres, sent cada una molt diferent. I a més es podia apreciar amb el llibre que les persones amb discapacitats quedaven molt marginades en aquella època, ja que la gent no ho veia gens normal, i els tractaven amb un to despectiu. Trob que és una obra que té molta reflexió.
Advertise space 